El Benjamí Black subcampió de Catalunya!

El Benjamí Black del Cent Patins ha aconseguit el subcampionat de Catalunya en el play-off disputat aquest cap de setmana a Sant Adrià del Besos.

Aquesta fita s’ha aconseguit després de guanyar el primer partit de les semifinals contra el Jujol A de Sant Joan Despí i de perdre la final a l’últim minut contra l’Uroloki de Barcelona.

El partit de dissabte ens enfrontava al Jujol, equip que ens havia superat amb claredat als dos partits de la lliga regular. El partit va ser molt igualat, amb constants canvis al marcador. Començàvem molt enxufats i vàrem trobar el gol ràpidament, però les badades defensives, una constant a tota l’eliminatòria, i la qualitat dels jugadors rivals, va fer que ens remuntessin i que a falta de menys de cinc minuts per el final tinguéssim el partit quasi perdut per 4-6. Però un oportú temps mort demanat per el Nacho, va fer que els nostres nois no llencessin la tovallola i aconseguissin marcar dos gols en dos minuts per deixar l’empat al final del temps reglamentari. El partit es va decidir amb gol d’or, quan, una acció que en teoria ens perjudicava com era quedar-nos amb un jugador menys, va servir per pispar el puck als jugadors rivals i que el nostre golejador Pau, en una gran jugada individual, pogués aconseguir superar al bon porter de Jujol i donar al nostre equip el gol que ens portava a la final (7-6).

Després de la lògica eufòria desbordada el dissabte, tocava encarar la final contra l’Uroloki, un equip que també ens havia guanyat a la lliga i que, malgrat presentar alguna baixa important, es presentava com un rival força perillós.

Els nostres benjamins van sortir a la pista molt ansiosos i imprecisos, volien guanyar la final quasi sense jugar-la, tot el contrari que l’Uroloki, que amb un joc molt seré i pràctic, es va avançar al marcador i encara va tenir varies oportunitats més d’ampliar-lo. Tot i així, el Bern va aconseguir l’empat en una bona jugada de combinació de l’equip. Aquest gol no ens va donar la tranquil·litat que necessitava l’equip, que va continuar molt desdibuixat, permetent a l’equip barceloní marcar dos gols més i posar-se amb avantatge de 1-3. Quan semblava que començàvem a reaccionar, una expulsió en contra (una altre constant d’aquesta final), va fer que ens marquessin un altre gol en box. Al final del primer temps vàrem arribar amb el marcador de 2-4, gràcies a un gol del Pau que ens mantenia dintre del partit. La segona part va ser més igualada, amb els nostres espartans, malgrat els esforços del nostre entrenador, jugant més amb el cor que amb el cap, però aconseguint reduir les diferències a només un gol al final del segon descans (4-5), gràcies als gols de l’Ivan i l’Iker. Tot això havent jugat força minuts amb un jugador menys per diferents expulsions.

El Benjamí va sortir a la tercera part decidit i a per totes, i gràcies a la col·laboració de tot l’equip, uns defensant millor i d’altres amb més encert de cara a porteria, va donar la volta al marcador i posar-se amb 6-5 al marcador. Tot i així, en una altre jugada embrollada, l’Uroloki va empatar a 6. L’equip, però, no va acusar el cop i a falta de 1’38 m. per el final, el Pau, va fer el 7-6 que ens posava el partit i el títol quasi a tocar de mans. Però el que ningú s’esperava va passar a falta de 23 segons per el final del partit, quan l’equip rival, sense porter, jugant amb cinc jugadors de camp, va empatar el partit. Un cop dur, del que els nostres joves jugadors ja no es van recuperar, ja que a la sacada de centre del gol, quan ja estaven pensant a la pròrroga, van veure com un jugador de l’Uroloki va agafar el puck i va enfilar tot sol el camí cap a la porteria, marcant el gol que ens deixava a tots amb la mel als llavis i amb la lògica decepció de perdre un partit que quasi ja teníem guanyat.

Després d’aquest final, només queda felicitar a l’equip campió per descomptat, però també molt especialment als nostres nois, el Benjamí Black del Cent Patins, autèntics Espartans, per el seu bon joc durant tota la temporada, i per la seva empenta i ganes en aquest play-off , que malgrat el seu final agredolç, serà segur una lliçó que deixarà petjada a tot l’equip i servirà com a experiència per a les properes finals que amb tota seguretat vindran, es jugaran i es guanyaran.

Felicitats Lluc, Alejandro, Sergi, Ivan, Albert, Marc, Iker, Pau i Bern!

Comentaris

comentaris