Igualtat màxima en el duel de l’infantil Black contra el Jujol

Si algú no ha vist mai un partit d’hoquei línia, i vol gaudir d’un partit amb intensitat, gols, exclusions, força, remuntades… Ha de veure el vídeo del partit que aquest cap de setmana han disputat a la complicadíssima pista, dels nostres amics de Jujol, l’equip de Sant Joan Despí.
Arribàvem com a líders amb dos partits guanyats dels dos jugats, però sabent que els Jokers, només havien jugat un partit i que també l’havien resolt amb victòria, per això la classificació no ens donava cap pista del moment en què estàvem els dos equips i el resultat que en sortís d’aquest enfrontament seria un bon indicador de l’estat de forma.
El partit ha començat amb respecte per part dels dos equips, es coneixen bé i saben que qualsevol error es paga car .. molt car!
Als 16:17 encaixàvem el primer gol i als 16:05 rebíem la primera exclusió de dos minuts, realment el partit es posava molt complicat, ens tocava aguantar dos minuts davant d’un equip amb un gran atac, però la defensa va guanyar la partida i fins i tot en algun moment vàrem estar a punt de marcar un gol que encara va trigar a arribar, però als 11:45 en Sergi (21) aconseguia el seu primer gol després d’una bona assistència d’en E. Alfaro (79).
Després, dos minuts molt perillosos de desconnexió per part dels rubinencs hi van arribar dos gols i una nova exclusió, ens deixava contra les cordes. La reacció del nostre coach Xavi P. va ser immediata, temps mort i esbroncada als seus jugadors, reclamant-los més intensitat i compromís.
Faltaven poc més de quatre minuts i l’equip local rebia la primera exclusió i quan faltaven 3 minuts, pujava el 3 a 2. Aquest gol aconseguit per E. Alfaro (79) amb assistència d’en Genís (7) ens tornava a ficar en el partit.
El partit estava difícil però no impossible, els Espartans havien aguantat la superioritat local, i no estaven disposats a llançar el partit.
La segona part, començava amb una superioritat perquè en el darrer segon de la primera hi havia hagut una exclusió dels verds. Però no la vàrem aprofitar, els dos minuts es van esgotar i amb igualtat a la pista, va arribar el gol de l’empat, altre cop marcat per en Sergi (21) amb assistència d’en E. Alfaro (79).
Només faltaven 14:12 o més ben dit… encara faltaven 14:12 i tot començava de nou, però cada cop quedava menys temps per a la reacció, els errors es podien pagar molt cars
El primer a colpejar, altre cop, l’equip del Baix Llobregat, quan encara no havíem jugat un minut després del nostre gol, però un minut més tard era en Sergio (76) que aprofitava una assistència d’en Fontanals (30) i ho deixava altre cop empatat… i faltaven 12:22.
En poc més de 5 minuts, dos gols més el primer altre cop pels locals, però ben contrarestat gràcies a una bona jugada d’en Genís (7) que va assistir perfectament a en Sergi (21). També hi va haver dues exclusions més que van provocar que el ritme caigués una mica i que els dos equips prenguessin algunes precaucions.
Faltaven 5:05 per escoltar el xiulet final, i arribava la darrera exclusió contra el nostre equip, i aquest cop l’equip de Sant Joan Despí, no la va desaprofitar i quan tot just faltaven 4:28 aconseguia el 6 a 5.
Però per alguna cosa ens diuen Spartans, tothom ha de saber que aquest equip, no abaixa els braços davant les adversitats, i els nostres esportistes van saber prémer l’accelerador, augmentant la intensitat, i l’esforç físic. I aquest esforç es va veure premiat amb el gol de l’empat, el 6 a 6 pujava al marcador gràcies a l’única jugada individual, marcat per en Sergi (21) que aconseguia així el seu pòquer de gols particular.
Un pòquer, realment molt important però que no pot deslluir la gran feina de tot l’equip, des dels jugadors que van jugar menys minuts però que en tot moment van ajudar l’equip ja fos dins o fora la pista, com el gran treball dels dos porter@s, la primera part amb un gran P. Alfaro (97) i la segona amb una gran Carol (36). I sense oblidar-nos la resta de l’equip, que van fer un gran esforç en tasques defensives i obrint línies de passada en atac.
El marcador ja no es va moure, tot i que qualsevol dels dos equips podia haver marcat algun altre gol, tot i que sincerament penso que qualsevol altre resultat hauria estat injust.
Finalment 6 a 6 i només quedava felicitar a tots els jugadors, pel gran espectacle que ens havien ofert, així com als entrenadors i perquè no a l’àrbitre que tot i tenir un partit gens fàcil va estar força encertat.
Després d’aquesta gran prova de foc, toca seguir treballant, entrenant per millorar i arribar a la primera seu de lliga nacional que se celebra a Valladolid i que en la segona jornada ens enfrontarà als dos equips catalans.

David Galobart (delegat)

Comentaris

comentaris