L’aleví del Cent Patins també guanya el Campionat d’Espanya

L’equip aleví del Cent Patins ha aconseguit guanyar el Campionat d’Espanya d’enguany i ho ha fet després de superar partits complicadíssims. Les cròniques dels diferents enfrontaments, són les següents:

CENT PATINS – CPILC OROPESA

Començàvem el nostre camí en aquesta competició, enfrontant-nos als últims rivals de la lliga nacional, al CPILC OROPESA.
Com sempre que ens hem enfrontat al conjunt castellonenc, vàrem poder gaudir d’un nivell d’hoquei espectacular.
El partit va començar amb molt respecte per part de tots dos rivals, i després d’alguns ensurts a totes dues porteries, en Coronas (11) aprofitava l’assistència d’en Bern (22) per fer el primer gol.
Corria el minut 15 i el partit es posava de cara, i més encara quan al minut 10 en Coronas (11) altre cop aconseguia el seu segon gol després d’una jugada personal. 2 a 0 contra un gran equip i només en 10 minuts, tot semblava anar bé.
Però no havia passat ni un minut que els jugadors d’ Oropesa ens van voler recordar el perquè són subcampions de la lliga espanyola, i ens van marcar en una bonica jugada rematada per Mar.
Va ser el primer toc d’atenció i els nostres jugadors van saber reaccionar, van seguir mantenint la intensitat necessària i van tenir moments de molt bon joc i això ens va permetre quan faltaven poc més de 6 minuts aconseguir el tercer gol, també d’en Coronas (11) molt ben assistit per en Bern (22).
Arribàvem a la mitja part, amb un 3 a 1 a favor i res feia pensar que el partit es podia complicar, però realment el descans va esdevenir un punt d’inflexió en totes les vessants del joc.
Va començar la segona part i en poc més d’un minut ja havíem encaixat un gol i 7 segons després un altre ( tots dos d’en Julio ). Aquest fet, ens va deixar fora del partit, els nervis es van apoderar dels nostres principals jugadors i si li sumem que vàrem haver de superar 3 inferioritats ( amb un 4 contra 2 ) durant un minut aproximadament) podrem entendre perquè no vàrem ser capaços de tornar a la normalitat.
Tot i això, els nostres Spartans van aguantar la superioritat dels castellonencs i vàrem aconseguir forçar la pròrroga. Que no va servir per desempatar el partit i ens va dur a la tanda de penals.
I tots sabem què passa en els penals, la sort és un factor clau i els nostres amics d’ Oropesa van estar més encertats, i es van endur un punt bonus que amb un grup tan fort com el que ens ha tocat pot arribar a ser decisiu.
Ara només ens queda felicitar al CPILC Oropesa pel gran partit jugat, i a pensar en el partit de la tarda contra un altre gran rival el JUJOL !!

JUJOL – CENT PATINS

Començava la segona jornada amb el derbi català JUJOL – CENTPATINS, feia una setmana ens jugàvem el títol de casa nostre i ara ens trobàvem a terres castellanes per mirar de treure un bon resultat que ens donés opcions a jugar les semifinals, ja que a la jornada del matí tos dos vàrem empatar els nostres partits a 3 gols i tots dos havíem perdut el punt bonus.
El partit va començar igual que el del matí, respecte entre dos grans equips i poques oportunitats que donaven un ensurt a més d’un. Però altre cop, vam ser els rubinencs els que vàrem picar primer, per obra d’en Genís (7).
Havien passat poc més de 5 minuts i ens avançàvem al marcador, però altre cop no vàrem saber jugar amb el marcador a favor, i els jugadors del JUJOL, van remuntar amb dos gols poc abans d’acabar el partit, i un altre cop van començar els nervis.
Aquest cop però, l’arribada de la mitja part va suposar un punt d’inflexió a favor nostre, el coach Xavi Porqueras, els hi va exigir més humilitat, més joc en equip, i més confiança en ells mateixos. Valors que han fet que aquest equip guanyés pràcticament tot el que competia.
I així ha estat, la segona part ha començat amb un gol molt matiner, marcat per en Coronas (11) a passada d’en Sergio (76).
2 a 2 a falta gairebé de tota la segona part. I tres minuts després en una jugada amb superioritat, era en Galobart (00) que desviava molt bé un bon llançament d’en Genís per aconseguir el 2-3.
Aquest gol, el desgast del matí, el fet que la pista de Valladolid sigui més gran i la diferència de minuts entre la lliga regular catalana (15 minuts per part) i la competició nacional (20 minuts per part) ha fet que els jugadors de Sant Joan Despí estiguessin realment cansats. Fet que ha estat molt ben aprofitat pels nostres jugadors que han aconseguit 3 gols més. El 2-4 obre d’en Coronas (11) altre cop assistit per en Sergio (76). El 2-5 marcat per en Guerrero (9) a passada d’en Marc T (25). I el 2-6 marcat pel mateix Marc T (25) gràcies a una bona jugada d’en Javier (71).
També han tingut presència, altres jugadors que han aportat el seu granet de sorra, i que han tingut les seves oportunitats encara que no hagin pogut acabar en gol, és el cas de l’ Iker (5) i d’en Campu (19), i que han demostrat que s’han guanyat el premi de venir a un campionat d’Espanya per mèrits propis.
Demà, un altre partit complicat ens espera els locals de Valladolid !!

VALLADOLID MOZO GRAU – CENT PATINS

Avui teníem un dels partits més important de la temporada, només ens servia la victòria si volíem seguir vius a la competició. El problema és que ens enfrontàvem al totpoderós Valladolid.
El partit ha estat molt intens, amb bones ocasions per a tots dos equips, però els porters han demostrat estar a un gran nivell i feien impossibles els esforços dels atacants.
La igualtat ha estat màxima però els nostres Spartans, han sabut portar el joc al terreny que dominen tan bé, i les sensacions eren realment bones fins que en Sergio (76) quan faltaven 35 segons pel final del primer temps aconseguia obrir la llauna
Al final del primer temps 0-1 al marcador i 20 minuts per al final… Només podíem guanyar !!
El començament del segon temps, ha estat molt diferent del primer, ens sentíem poderosos i jugàvem amb molta seguretat, i fruit d’això ha arribat el segon gol, obra també d’en Sergio (76) que ens donava un clar avantatge davant d’un gran rival.
Però és curiós veure com, quan millor estàs jugant davant d’un gran rival, et comencen a castigar amb expulsions molt més que rigoroses. I així ha estat la resta de la segona part. 20 segons després de marcar el segon gol, ens han expulsat el primer jugador i aquest fet ha donat pas al primer gol dels locals.
Poc després, i en menys d’un minut dues expulsions més i hem hagut de superar un 2 contra 4 per segona vegada en el torneig, però aquest cop els nostres jugadors han sabut superar les adversitats i han aconseguit no encaixar cap gol, gran part d’aquest mèrit l’hi hem de donar al nostre porter l’ Alfaro (97) que ha tingut unes intervencions molt importants, salvant al seu equip de rebre més gols. El pitjor moment semblava haver-se superat.
Però encara havia d’arribar una nova expulsió, tot i que no ha tingut conseqüències en el marcador.
Tot semblava encarrilat, però quan faltaven menys de 4 minuts, ens feien el 2 a 2 i ens deixaven anímicament molt tocats. Però si una cosa té clara aquest equip, és que no dóna cap partit per perdut i se supera en les adversitats
Faltaven 3 minuts 17 segons quan ha arribat una expulsió d’un jugador local i només iniciar-se el joc en Coronas (11) rebia una bona passada d’en Sergio (76) i feia el 2-3.
Aquest cop ha estat molt fort pels jugadors del Valladolid i tot i que ho han intentat no han pogut superar als rubinencs que han sabut controlar en tot moment el joc.
Quan faltava un minut, l’entrenador local ha tret el porter i s’ha arriscat a jugar amb 5 jugadors de camp, i com la setmana passada en el campionat de Catalunya, aprofitàvem l’ocasió per marcar el darrer gol quan només quedava 1 segon pel final del partit. El quart gol, ha estat d’en Coronas (11) amb assistència d’en Genís (7).
Feina feta i a semifinals, allà ens esperaria un nou rival d’entitat Las Rozas.

CENT PATINS – LAS ROZAS (SEMIFINAL)

Havíem aconseguit passar com a primers de grup, i a la semifinal ens esperaven els ” Caníbales” de Las Rozas, un molt bon equip que a més ens superava físicament, ja que té jugadors de molta alçada.
El partit va començar amb alternatives per tots dos equips, amb ocasions a totes dues porteries, però el nostre joc no era el millor precisament que havíem vist fins ara, el cansament acumulat després d’un partit molt dur al matí i la superioritat física de l’adversari feia que el joc no tingués la fluïdesa i continuïtat habitual.
Tot i així els primers a colpejar vàrem ser nosaltres, quan faltaven 3 minuts 24 segons en Guerrero (9) rematava l’assistència d’en Marc T (25) i ens posava amb avantatge a la mitja part.
Tot i no fer el millor partit, l’equip es mantenia viu gràcies a les parades de l’ Alfaro i al joc de la segona línia. Els Javi (71), Guerrero (9), Marc T (25) i Galobart (00) es mostrava molt més forta que la segona línia madrilenya. Aquest fet va ser detectat per l’entrenador “Caníbal” que va introduir canvis en les línies i ens va complicar encara més el joc.
Aquests canvis es van poder veure només començar la segona part, i fruit d’això va arribar la primera inferioritat, molt ben defensada pels rubinencs però quan faltaven uns 12 minuts va venir la segona expulsió i aquesta sí que va provocar que els de Las Rozas marquessin el gol de l’empat, i un minut després encaixàvem el segon gol i posava molt difícil el pas a la final.
Però aquest equip és d’una pasta especial, i a 5 minuts del final era en Coronas (11) qui aprofitava una bona assistència d’en Sergio (76) i ens tornava a donar aire. 2 a 2 i 5 minuts pel final, el partit tornava a començar.
El primer de colpejar però va ser altre cop el conjunt madrileny, quan millor estàvem jugant i la sensació era que marcaríem aviat, un contraatac de l’equip blau va acabar amb el 2 a 3 que semblava sentenciar el partit.
Qui no hagi vist mai un partit d’hoquei línia no entendrà que les coses poden canviar amb petits detalls, i això és el que va succeir. L’única superioritat favorable als Spartans va arribar quan faltaven 2 minuts 27 segons, i l’entrenador visitant va demanar un temps mort per ajustar els seus efectius, però aquest temps mort va servir perquè el nostre coach en Xavi Porqueras, parlés amb els seus jugadors donant confiança i transmetent tots els seus coneixements en situacions límit.
I si una jugada dominem bé és la del Power. i quan tot just havien passat 33 segons en Galobart (00) marcava el gol de l’empat aprofitant un rebot del porter, provocat per un xut d’en Coronas (11).
Amb aquest empat arribàvem a la pròrroga, no sense intentar marcar algun altre gol, però no vàrem tenir la sort suficient i havíem de jugar el gol d’or.
Si una cosa cal destacar d’aquest equip, és el factor humà i és que jugadors com l’ Iker (05), en Campu (19) i en Bern (22), que potser no tenien tant protagonisme a la pista en aquest partit, es van convertir amb entrenadors, psicòlegs, el que fes falta per ajudar als seus companys.
I aquests van respondre un altre cop, havíem jugat ja 3 minuts 43 segons i en Genís (7) va rematar una gran jugada d’en Guerrero (9) aconseguint així el 3-4 i posant fi a un partit realment molt intens.
Gol d’or i a la final, realment a aquest equip no se li podia demanar res més, guanyadors de la lliga regular catalana, del play- off català, de la lliga nacional espanyola i s’havien colat a la final del probablement el Campionat espanyol més igualat de la història. Però només calia donar un petit pas més …  guanyar la final.

CENT PATINS – VALLADOLID MOZO GRAU (FINAL)

I per fí havia arribat el moment de la gran final, el moment que tot esportista vol jugar Et sents atrapat amb una barreja de sentiments i de sensacions que fa que el resultat sigui difícil de predir.
Ens enfrontàvem al totpoderós Valladolid altre cop, però aquest cop les grades estaven força plenes i la major part dels equips anaven a favor de l’equip local ( tot i que en aquest partit jugaven com a visitant )
La xerrada pre-partit del coach Xavi P, va ser com sempre genial, traient pressió als seus jugadors, només els hi va demanar dues coses: sacrifici i que juguessin com porten fent tota la temporada.
La final va començar amb gairebé mitja hora de retard, el partit pel tercer i quart lloc va acabar amb la tanda de penals després de dues pròrrogues i amb un empat a 3 que no es va moure. Finalment el nostre rival a semifinals, es va endur el premi del tercer lloc.
Quan el puck, va començar a lliscar els nervis van desaparèixer perquè l’actitud dels nois, la forma de patinar, la intensitat, tot feia indicar que aquest partit no es podia escapar. El domini era total, només trencat puntualment per tímids contraatacs del Valladolid que no ens posaven en gran perill i menys comptant amb el gran Pol Alfaro(97), quin gran torneig ha disputat el nostre porter.
Vàrem tenir una superioritat que no vam poder aprofitar però quan quedaven 12 minuts per acabar la primera part en Sergio (76) obria el marcador i el domini seguia sent absolut. Tot pintava molt bé.
Altre cop vam tenir una nova superioritat, però tampoc va acabar amb gol. Tot i que el domini era important no érem capaços de transmetre al marcador i això era perillós perquè el Valladolid havia de despertar, sabíem que ho faria.
I així va ser, quan quedaven poc més de 2 minuts arribava el gol de l’empat i tot seguit una inferioritat que va fer que acabéssim la primera i comencéssim la segona part amb un home menys.
I a més a més, tot just començar la segona part una nova expulsió i un altre cop un 4 contra 2 ( tercera vegada en 5 partits ) però un altre cop ho vàrem superar. 10 segons després de recuperar el quart jugador en Coronas (11) feia un gran gol que deixava molt tocat als de groc.
El joc i la possessió era nostre, i el domini era realment aclaparador i ara si es va saber transmetre al marcador, amb un altre gol d’en Coronas (11) després d’una assistència d’en Genís (7).
13 minuts 29 segons pel final, el temps no passava però les coses s’estaven fent bé, només algunes jugades puntuals dels val·lisoletans ens feia posar l’ai al cor, i així va ser com en una jugada aïllada feien el seu segon gol, molt celebrat a la pista i a la grada, com si el fet d’anar perdent 3 a 2 fos bo.
Els nostres només havien de seguir fent el mateix, jugar bé i mantenir el cap fred, i ho van fer, amb una serenitat pròpia d’un equip sènior, van seguir fent el seu joc, no van caure en les provocacions d’alguns jugadors i van mantenir en tot moment la calma i el control del partit, i així va ser com va arribar el 4 a 2 marcat per en Genís (7) i que quan faltaven poc més de 2 minuts sentenciava la final. Fins i tot els de Valladolid van treure el porter per jugar amb 5 en pista però tot es va quedar aquí, ja no es va moure res i els nostres nois es van endur el partit, la final i el torneig.
Després de la celebració a peu de pista, es va fer entrega d’uns detalls a tots els equips participants i de les medalles al segon i tercer classificat, ens van fer entrega de la copa que ens identifica com a millor equip del torneig, i realment ha estat així, vàrem quedar primers d’un grup que era sens dubte el més difícil del campionat, on qualsevol dels 4 equips que el formàvem podíem haver estat a la final, però vàrem ser nosaltres i és que l’any que han firmat aquests nois es digne de recordar.
Destacar la feina dels pares també, que aquest any han fet un esforç no només econòmic sinó també de temps, viatjant a diferents punts d’Espanya, acompanyant a aquests esportistes que han portat el nom de Rubí al punt més alt en competició oficial i estatal. Llàstima que el nostre Ajuntament segueixi cec davant d’un esport en ple creixement i on el nom de Rubí és respectat i temut per la seva importància.
Per qui ho vulgui veure, la competició d’hoquei va omplir diferents hotels de la ciutat de Valladolid, i va comportar uns ingressos importants, tant a la ciutat com al club organitzador, però és clar ells tenen unes instal·lacions com cal, sense goteres ni entrades d’aigua a causa de la pluja i els hi permeten organitzar competicions importants.
Espartanooooooooooooooos !!! Au, au, au

David Galobart (delegat)

Comentaris

comentaris