L’aleví Black, campió de Catalunya
Avui era l’hora de la veritat, l’hora que tota la feina de tot aquest any es traduís en resultats. I la jornada començava aviat amb l’enfrontament entre el 3r i 2n classificat de la lliga regular, ben resolt pel HCL JUJOL, davant d’un bon UROLOKI que no li ha posat les coses fàcils.
El nostre torn arribava a les 12’30, ens esperaven uns TUCANS, que sempre ens han complicat les coses, però els nostres nois estaven tranquils i ho han demostrat marcant el primer gol quan tot just havia passat 1 minut de partit, marcat per en Sergio (76) i assistit per en Coronas (11).
El segon però ha trigat més, el domini era nostre però això no es traduïa en gols, fins que a falta de poc més de 5 min en Marc T (25) marcava després de l’assistència d’en Sergio (76).
Quan tot semblava que la primera part acabaria amb el 2-0 en el marcador, el conjunt de Sant Adrià ha marcat el seu primer gol quan faltaven 19 segons.
Ara si, mitja part i temps per a reflexionar !!
La segona part, ha començat com la primera i en Coronas (11) ha marcat el seu primer gol.
Poc després, el mateix Coronas (11) feia el segon i deixava un 4 a 1 en el marcador que feia veure més planer el camí cap a la final.
A partir d’aquí, la superioritat ha estat més clara, els TUCANS s’han tancat i intentaven sorprendre amb perillosos contraatacs però els nostres han estat inspirats de cara a porteria i primer en Javi (71), en Sergio (76) amb assistència d’en Galobart (00) i finalment en Guerrero (9) posaven un 7 a 1 al marcador que deixaven molt clar que volíem jugar la final.
Però altre cop en els darrers segons del partit els jugadors de Sant Adrià, deixaven en evidència la falta de concentració en els darrers minuts i aconseguien el 7-2 final.
Els deures s’havien fet i el JUJOL ens esperava a la final.
Jugar una final és el millor però guanyar-la és espectacular, i més quan davant teu tens un equip, que sap jugar i que sap competir.
El partit ha començat amb gran respecte entre els dos equips, ens coneixem bé i tots dos sabem que no val a badar, qualsevol error pot suposar un gol en contra.
Així doncs el partit, tenia poques ocasions de gol i les que hi havien eren molt ben resoltes pels porters, com una mà fantàstica que ha tret l’Alfaro (97) quan tots veiem ja el primer gol per als locals.
Però quan faltaven 6 minuts, el respecte s’ha perdut i el primer a colpejar eren els de Sant Joan Despí, que aconseguien trencar la igualtat.
Però només ha estat el principi d’un intercanvi de cops, i hem trigat poc a respondre mitjançant en Genís (7) després d’una bona assistència d’en Coronas (11). Faltaven 5 minuts i tot estava per fer !!
Han sigut minuts de nervis i amb una jugada desafortunada pels nostres interessos, els Jockers aconseguien el segon gol. Aquest gol feia mal, i a falta de poc més de dos minuts per acabar la primera part, la cosa no pintava bé. El nostre joc no era el de sempre i la pressió semblava que podia amb els nostres nois.
Mitja part… el nostre coach Xavi Porqueras va parlar amb ells, tranquil, sense nervis, confiat amb la feina feta durant l’any i sabent que aquests nois han estat capaços de tirar endavant partits tant o més complicats que aquest, només era qüestió de creure en la remuntada.
La mitja part ha estat molt diferent, des del primer minut s’ha vist clar que els rubinencs eren uns altres, intensitat, lluita, i ocasions de gol des del primer minut, el premi havia d’arribar.
I així ha estat, en Genís (7) assisteix a en Sergio (76) que aconsegueix el 2 a 2 que ens tornava a donar esperances.
El partit ha seguit el mateix camí, domini dels rubinencs i contraatacs perillosos dels locals.
Però en una falta comesa pels verds quan faltaven 5,34 minuts ha permès disputar un power play, que finalment ha estat decisiu.
El power ha estat molt ben jugat, sense presses però provocant ocasions constants i evitant contraatacs dels què fan mal. Però el gol no arribava i quan faltaven pocs segons perquè s’acabés la superioritat, en Sergio ha assistit a en Galobart (00) que aconseguia el 2 a 3.
Faltaven 3,41 minuts !!!!!
Els de Sant Joan Despí s’han llançat per totes, i els nostres han anat aguantant totes les envestides d’un equip ferit i que vol tornar-s’hi, però no oblidem perquè ens diuen Espartans, hem aguantat tots i cadascun dels atacs gràcies especialment al treball defensiu d’en Samu (05) i al nostre porter Alfaro (97) que n’ha tret dues quan ja semblava que el puck entrava.
Però faltaven 28 segons per al final del partit ha arribat el gol de la jornada, perquè quan més atacaven els Joquers (havien tret el porter i atacaven amb 5 jugadors de pista) en Genís (7) ha recuperat un puck prop de la seva porteria i gairebé sense mirar ha xutat i el puck ha anat lliscant els darrers metres fins a introduir-se dins la porteria rival!!
4 a 2 i 28 segons per al final !! Tot i que els nostres amics de Sant Joan Despí han lluitat fins al final, el resultat ja no s’ha mogut i ara sí… ara podem dir que som…
CAMPIOOOOOOONSS !!
Campions de lliga regular
Campions de lliga nacional
Campions de Play-off
I ara, viatjarem a Valladolid per jugar el campionat d’Espanya on ens tornarem a trobar els rivals d’avui, i segurament tornarem a gaudir d’un gran partit d’hoquei línia.
ESPARTANOOOOOOOOOOOOOOOOSSS !!
David Galobart (delegat)