Primera Seu Infantil Nacional

El nostre equip infantil encarava aquest cap de setmana la primera seu de la Lliga Elit Nacional. El repte d’enguany és superar la quarta posició de la temporada passada, i tenim pràcticament el mateix equip amb uns pocs canvis, així que ja tenim experiència.

La primera seu es presentava aparentment fàcil pels rivals, però ni un guionista de Hollywood es podia esperar el que va passar…

Anem a pams: El primer partit van començar adormits (per mantenir la costum) conta Alas de Sagunto. Vam tenir que encaixar el primer gol per començar a despertar… i llavors la màquina ja va ser imparable: els vam fer un set a la primera part i una maneta a la segona per acabar amb una contundent victòria per 12 a 1.

El tercer partit el vam jugar diumenge contra els Halcones de Torrevieja. Un partit bastant semblant al primer, però tot i un joc por brillant, no vam encaixar cap gol. Victòria 13 a 0 i cap a casa a relaxar-nos.

I el segon partit contra Fénix? Doncs, no es pot explicar. Va ser emoció pura, nervis, polèmica, gols, alegries, frustracions…. en fi, hoquei en la seva més pura essència. És impossible veure aquest partit i no enamorar-se d’aquest esport. I LOVE THIS GAME!

A 1.13 del final i amb un lluitat 3 a 3 al marcador, ens expulsen a l’Alejandro. Tot pinta força malament, tot i que en aquells moments l’equip que més lluitava per la victòria era el Centpatins, i semblava possible. Com havíem arribat aquí? Doncs amb un molt mal inici que va suposar encaixar el primer gol al minut i mig, i el 2 a 0 en contra als 10:30. Acabàvem la primera part amb un 2-1 en contra i jugant malament.

Comencem la segona part igual, i al minut i mig, el marcador se’ns posa molt malament amb un 3-1 en contra i una expulsió. El joc no millora massa, tot i que la intensitat va pujant…. A 7:43 del final, nova expulsió (molt més que dubtosa) en contra. Aguantem amb 3 i comencem a jugar millor fins que recuperem el quart jugador… i marquem el 3 a 2 a 5 minuts del final. Vinga, que encara podem empatar o guanyar! Però mig minut després, nova expulsió d’un jugador nostre, i encara més polèmica… pinta malament… Tanmateix, som espartants i ho portem a la sang… Aguantem, recuperem al jugador… i marquem el 3 a 3 a 1.55 pel final. Torna a pintar bé, la moral està a favor nostre… però els àrbitres estan en contra.

Arriba l’increïble moment a 1.13 del final. Expulsió en contra i l’entrenador dels Fénix fa sortir el porter mentre encara tenen un puk. Pressionem l jugador que té el puk, i aquest en veure’s acorralat, decidieix passar-li al porter… A quin porter? Doncs al que ja ha sortit… Resultat: Gol en pròpia porteria i ens posem 3 a 4 a favor! Segurs? No! Els àrbitres decideixen anular el gol, encara no entenem el perquè! Moltes protestes, els proposem que vegin el vídeo, argumentem, la grada crida… però no serveix per res. Seguim 3 a 3 i amb només 3 jugadors al camp. Pinta malament…

Segueix el joc, i seguim buscant el gol de la victòria, però ens ànims segueixen molt encesos… i els àrbitres expulsen a algú de la nostra banqueta per protestar a 21 segons del final! Increïble, però cert. I, encara no entenem massa bé el motiu, ens fan treure un jugador del camp. Ens quedem només amb2 jugadors i el porter a 21 segons. Pinta molt malament! Potser aguantarem, però a la pròrroga, al gol d’or, ho tenim molt complicat… I en aquells moments, el Manel i l’Ivan (els dos jugadors que tenim al camp a més del porter), es miren i decideixen no arribar a la pròrroga….En 21 segons i 2 contra 4, què poden fer? Doncs aguantar, aguantar, aguantar… i en un momento dado que deia el Cruyff… el Manel se’n va de 2 jugadors, puja fins a mig camp i passa el puk a l’espai. Mentrestant, l’Ivan que ha llegit molt bé la jugada, abandona la defensa i puja pel mig per trobar-se sol amb el puk i davant del porter… El món sembla que es pari….

Els cors també….

Prepara l’stick…i

GOOOOOOOOOOOOL!!!!

Crits, riures, abraçades, càntics, 2 o 3 atacs de cor, un parell de persones desmaiades a les grades, tots afònics.. I tots els jugadors entrenador, delegat i pares alcem la vista alhora i veiem el marcador: 3 a 4 i queden 0,7 segons! Increïble!!!

Però no s’acaba aquí. Es centra del mig del camp, hi ha 2 o 3 tocs, i el puk es queda mort. L’Ivan el protegeix amb el cos i…. l’àrbitre decideix expulsar-lo! Quan queda? Doncs 0,7 segons pel final (eh?). És impossible. El temps no ha corregut. Noves protestes, crits, etc.. i els àrbitres van a la taula i veuen que hi ha hagut una errada amb el temps. Llavors, decideixen que el partit ja s’avia acabat amb el 3 a 4 a favor nostre.

EN resum, tornem de Valladolid amb els 3 partits guanyats, 29 gols a favor i 4 en contra, i amb l’adrenalina a tope. Aquella nit, va costar dormir!

Si encara no esteu enamorats d’aquest esport, vieue aquest partit i ja nous en podreu desenganxar (https://youtu.be/DoAKvvqO2bY) (a partir del minut 43 del vídeo, els que patiu del cor, vigileu!)

Comentaris

comentaris