L’Aleví assoleix la tercera posició a la Lliga Nacional

L’equip Aleví del Cent Patins ha finalitzat brillantment la tercera seu de la Lliga Nacional, amb dues victòries i un empat amb punt bonus, assolint finalment una molt meritòria tercera posició a la classificació de la lliga on participen els millors equips de la categoria en l’àmbit estatal.

Amb un plantel bastant ample, l’Ainoha ha pogut fer tres línies ben compensades i que han permès a l’equip arribar fresc als tres partits disputats.

El primer partit de la seu, disputada a la localitat valenciana de Sagunt, ens enfrontava al CPLV de Valladolid. El “clàssic” de l’hoquei línia o “la mare de totes les batalles” per als més èpics. Els pucelans, que arribaven un punt per sota dels rubinencs, volien el sorpasso i van sortir per totes, però ben aviat es van adonar que els espartans no havien vingut de turisme.

Es van avançar els rubinencs amb gol del Gerard amb assistència de la Nayade. Però ràpidament els del Pisuerga van empatar. L’estira-i-arronsa a la primera part va continuar amb un gol del Pau i empat dos minuts després de Valladolid, fins que dos gols de l’Iker i l’Ivan els portava al descans amb avantatge. Al poc del començament de la segona part els val·lisoletans van escurçar distàncies, però el Bern va marcar el gol que semblava de la tranquil·litat.

A final, un excés de confiança, juntament amb una fase de joc on primava més el lluïment personal que el de conjunt, va provocar que Valladolid empatés el partit a darrera hora, ja sense temps de trobar un gol salvador abans del xiulet final. A la lògica decepció de perdre tres punts que ja es tenien a tocar, l’equip li va donar la volta després del breu descans, i va sortir desbocat pel gol d’or, que ben aviat va marcar el Bern i que els hi donava els dos primers punts de la seu.

No hi havia temps per laments, ja que l’equip anava amb el temps just per dutxar-se, dinar, donar una breu ullada als cel·lulars, i tornar a escalfar per al partit de la tarda, que es presentava igual o més difícil que el disputat al matí.

Ens esperaven els Skulls, club que està despuntant a totes les categories inferiors i que en poc temps s’ha convertit en un habitual de les competicions nacionals.

El partit va ser trepidant, de poder a poder, en el que els d’Almàssera es van avançar al marcador. Dos gols del Pau i l’Alejandro van voltejar el marcador, però els valencians van tornar a posar les taules al marcador amb un gol abans del descans. Després d’aquesta primera part tan anivellada, amb els valencians exigint a la Berta al màxim, la Nhoa va fer que els espartans s’adonessin que, practicant un joc combinatiu, la defensa che patia de valent. I així va ser com es van aconseguir els tres gols (un del Marc i dos del Bern) que deixaven el marcador amb un definitiu 5-2 i la sensació de feina feta.

Faltava la cirereta del pastís, que era el darrer partit de la seu i de la lliga contra els amfitrions, Alas de Sagunto. Amb el Castell que presideix la ciutat de fons, el partit es presentava com una batalla esportiva entre Saguntins (un mestissatge d’Ibers, Godes, Romans i Àrabs) i Espartans de Rubí. El partit es podia haver disputat perfectament a l’amfiteatre romà, però finalment els jugadors es van citar per al duel a la pista del carrer Albalat.

La resistència inicial dels locals es va doblegar ràpidament amb la sortida en tromba dels rubinencs, que ven aviat van agafar les regnes del partit i del marcador, amb molta empenta i

un joc vistós i efectiu. Els gols del Marc, Pau (2), Bern, Iker i Sergi van deixar el marcador de la mitja part amb un clar 6-1. La segona part va ser més tranqui-la i de domini altern, i la Berta va tenir temps de lluir-se amb alguna aturada de mèrit. Un gol més per cada equip, (el rubinenc marcar per l’Albert), i resultat final de 7-2, que deixava a les clares que l’equip acabava el torneig com un tro i, tanmateix, maleint un parell d’ensopegades pasades que els va deixar sense opcions de disputar-li el títol a Las Rozas, que, d’altra banda, ha estat el just vencedor d’aquesta edició.

Els números finals, però, han estat molt meritoris col·lectivament, amb 6 victòries, 1 empat i 2 derrotes, i individualment, amb els nostres jugadors entre els màxims golejadors, menys golejats, assistents i a la classificació per punts.

Els objectius ara no haurien de ser altres que aprofitar aquest pic de forma per encarar amb les màximes aspiracions el Play Off pel títol català, i sobretot, continuar gaudint del joc d’aquest equip que tantes alegries ens està donant i que de ben segur ens continuarà donant.

Comentaris

comentaris