Lluita sense recompensa

L’aleví tenia el darrer divendres 1 de desembre un partit que estava marcat al calendari com un dels partits més importants de la primera part de la temporada, on no valia badar, ja que s’enfrontaven al líder invicte de la categoria, el CHL Jujol. Era vital, doncs, sumar els tres punts per a pujar al carro d’aquesta lliga sense play off.

I l’equip va disputar un bon partit, malgrat que sense el premi dels punts, ja que les badades defensives van fer impossible aconseguir la victòria.

És presentava l’equip amb la baixa a la porteria de la Berta però molt mentalitzat, i va sortir per totes. Pocs segons després de començar el partit, el Bern ja havia aconseguit batre la porteria de Jujol, tot i que aquests van donar la rèplica de seguida, aconseguint empatar dintre del primer minut de partit també. L’equip va encaixar el cop amb mandíbula de ferro i amb una gran jugada personal del Sergi, va aconseguir posar quasi immediatament el 2-1 al marcador. Després d’aquest inici fulgurat, el partit es va calmar una mica, tot i que els nostres intentaven de totes totes ampliar l’avantatge al marcador. Tot i això, el Jujol no es va descompondre en cap moment i va saber aprofitar la seva oportunitat, posant el 2-2 quan faltaven 6 minuts per a la mitja part. Als rubinencs aquesta vegada si els hi va afectar la seva moral i van perdre una mica d’intensitat al joc, el que va provocar que els de Sant Joan Despí marquessin dos gols més abans del descans i posessin terra pel mig.

A la mitja part l’Ainhoa va intentar aixecar una mica la moral i va mentalitzar els seus nois que, tot i les dificultats, la remuntada era possible.

Malgrat això, només reprendres el partit, es tornava a encaixar un altre gol, el que dificultava més la missió espartana. Un ràpid gol del Marc tornava a donar esperances i l’equip va estar molt a prop del gol, malgrat que sense encert a la rematada. Malauradament, es van tornar a repetir les facilitats defensives de la primera part, i quan faltaven 10 minuts, el Jujol va aconseguir dos gols quasi consecutius que van deixar glaçats, no ja al públic, que ja ho estava, si no als nostres jugadors, i sense marge de reacció. Malgrat que l’equip no es va rendir, es jugava ja sense convicció davant un rival rocós que no es va descompondre en cap moment tot i anar per sota del marcador en dues ocasions. El resultat final de 3-8, massa exagerat, no feia justícia al que s’havia vist a la pista, ja que amb una mica més d’encert i cap, és podia haver viscut un altre desenllaç final.

Malgrat el cop moral rebut, la confiança en aquest equip és total, i no queda un altre que continuar treballant de valent, picar pedra i preparar-se el millor possible per als propers reptes, que són importants i que encara ens poden donar moltes alegries.

Comentaris

comentaris