Cara i creu per l’Aleví
L’equip Aleví del Cent Patins no ha pogut sumar aquest cap de setmana els sis punts en disputa i s’han hagut de conformar amb una victòria a casa i una derrota a domicili.
L’intens cap de setmana per els nostres jugadors i jugadores va començar divendres matí amb el partit en què els rubinencs rebien la visita de Gadex. Tot i les baixes que per diferents motius presentava l’equip dirigit aquesta temporada per la Ainhoa, el partit va finalitzar amb un contundent 6-1 pels espartans rubinencs, després de jugar un partit molt seriós i complet i marcar tres gols en cada part.
El primer gol el va aconseguir el Gerard, després d’una bona combinació entre el Bern i el Pau. El segon va ser obra de l’Ivan, després d’un bon robaroti del Bern i el tercer del Marc, amb una bona jugada individual. Cal destacar que l’equip sabadellenc va tenir alguns contracops en els quals va provar de perforar la porteria defensada per la Berta, però entre alguna aturada de mèrit i el treball defensiu de tot l’equip, no ho va aconseguir.
A la segona part va continuar la mateixa tònica general de domini dels locals i intents de contracop dels visitants. Cal destacar que jugant en box, amb tres jugadors només, el Bern va aconseguir el 4-0 amb un gol marca de la casa. Poc després, els sabadellencs finalment van aconseguir batre la porteria defensada en aquesta part per al Joshua, aconseguint el que seria el gol de l’honor. Però dos gols més del Bern, ambdós des de llarga distància, van deixar el marcador final en un clar 6-1 i els tres punts a la butxaca.
L’endemà l’equip va matinar per desplaçar-se a Igualada i mesurar-se a l’esquadra local. Tot i recuperar efectius, l’equip no va trobar-se mai còmode al gèlid i lliscós pavelló igualadí. Només començar el partit, la sensació dels seguidors rubinencs va ser que s’hauria de suar sang per treure quelcom positiu d’aquella pista. Els locals, molt guerrers tot el partit, defensaven amb ungles i dents, i els nostres es trobaven masses vegades amb els pals de la porteria rival. El resultat de tot això va ser que la primera part va finalitzar amb un 1-0 per l’Igualada, després del gol aconseguit al minut 5 de joc.
A la segona part, els rubinencs va sortir per totes amb la intenció de donar la volta al marcador. La sensació era que és podia, i més encara quan el Marc va empatar el partit als tres minuts de la represa. Però el segon gol dels locals, aconseguit només vint segons després, va confirmar els presagis dels més pessimistes, què avui potser no era el nostre dia. La intensitat va augmentar i amb això les exclusions, una per cada equip, situació que va beneficiar als espartans que van aconseguir novament empatar el partit jugant 3 contra 3, gràcies a un nou gol del Marc. Novament va ser un miratge, ja que els locals es van tornar a avançar al marcador dos minuts després amb un potent llançament. Tot i això, els jugadors i jugadores dirigits en aquesta ocasió per el Markus Pippo, van continuar lluitant, i fruit d’aquesta lluita col·lectiva va arribar l’empat a tres a falta només de 4.56 per al final, obra del Pau. Les espases continuaven per tot l’alt i l’equip volia els tres punts. Es va lluitar i es va estar a punt d’aconseguir-ho, però unes vegades el pal, altres el porter i d’altres la falta de precisió als metres final, van impedir avançar-se al marcador. A falta de 1.51 per al final, un gol d’Igualada, autèntic gerro d’aigua freda pels rubinencs, va posar el partit molt coll amunt. Finalment, amb els nostres bolcats a l’atac, un nou gol dels locals, quan faltaven 31 segons, va deixar el marcador en el definitiu 5-3 i la sensació que podíem estar jugant tot el matí, però per un motiu o altre, no s’aconseguiria l’objectiu.
Tot i aquesta derrota, la primera de la temporada, l’equip continua a la segona posició provisional de la classificació, amb 4 victòries, un empat i una derrota, registres molt bons per aquest equip que aquesta temporada novament aspira al màxim. Estigueu atents a les properes fites.
Comentaris
