L’Aleví aconsegueix plaça a la Lliga Nacional

L’equip Aleví del Cent Patins ha aconseguit guanyar una de les dues places en joc per a poder participar en la Lliga Nacional de la categoria, en quedar segon a la fase d’ascens disputada aquest cap de setmana.

En aquest atapeït mes de viatges per l’equip, que ha fet les delícies de les companyies petroleres, el bus espartà va fer parada a Bilbao per disputar la Fase d’ascens a Lliga nacional. Tres grups amb tres equips cadascú i els tres primers de cada grup que havien de disputar una lligueta per aconseguir les dues úniques places disponibles. Un repte gens fàcil, tenint en compte que participaven equips potents com els nostres amics de Jujol, el HC Castelló o els amfitrions Metropolitano HC, i per la joventut del nostre equip, amb més jugadors en edat benjamí que aleví.

Els dos primers partits de lligueta es van superar amb certa solvència. El debut va ser contra els Llops de Villarreal, un equip que va plantar cara i que ens va fer estar atents i concentrats fins al final, com demostra el resultat definitiu de 3-6. Els gols van ser obra de l’Eric i l’Iker, amb un hat trick cadascú. El segon partit, que es va disputar dissabte a la tarda contra Arroyo de la Encomienda, va ser més plàcid, ja que es va aconseguir encarrilar el partit ben aviat i el coach va poder repartir minuts per no ofegar als jugadors, ja que el match es va disputar amb una temperatura més típica de climes saharians que no pas del nord. Els gols van ser obra del Sergi (2), Pau, Alex R. (2), Eric, Alejandro i Albert, amb dues assistències de l’Alex S.

Aquesta victòria ens classificava per la lligueta final, però el primer partit d’aquesta, per capricis del sorteig, s’havia de jugar només 3 hores més tard. El rival d’aquest partit, CHL Jujol, portava des de les 10 del matí esperant rival. Afegint a aquesta circumstància l’evident superioritat física dels del Baix Llobregat envers els nostres jugadors, pocs confiaven a donar la sorpresa. Els més optimistes van topar-se amb la crua realitat quan a la mitja part, el marcador lluïa un desfavorable 0-4, i amb 17 minuts per al final un 0-7. Els nostres jugadors van donar la cara i no es van arronsar, de fet els col·legiats van xiular fins a quatre faltes a un rival que no dubtava en aturar amb contundència qualsevol jugada perillosa dels espartans, però el cansament provocat per l’esforç de voler equilibrar la falta de centímetres i múscul, i el fet de que el rival no va voler aixecar el peu de l’accelerador fins a l’últim segon, va fer que el partit acabés amb un dolorós 1-9 en contra. El Nil va aconseguir el gol de l’honor per els nostres. La xerrada del Luis amb els jugadors al vestidor, va ser llarga. Començava l’operació HCC Castelló.

El següent i decisiu partit s’havia de jugar diumenge a les 9 del matí. Tornaven a tenir poc descans i els ànims una mica baixos per afrontar un match que era pràcticament una final. Tocava recuperar forces i la moral. Es va aconseguir en la que podríem anomenar “La conjura del Mcdonal’s”, ja que equip, entrenador i pares, entre hamburguesa i hamburguesa, es van mentalitzar per sortir l’endemà per totes i tornar a casa amb la classificació a la butxaca.

El partit va començar amb els dos equips amb molt de respecte, i amb un clar però infructuós domini dels nostres, que es veien impotents per foradar la porteria rival. El primer a aconseguir-ho va ser l’equip castellonenc, tot i que ràpidament, els germans Ruiz, amb un gol cadascú, van donar la volta al marcador. Poc després d’un temps mort, el Pau posava l’1-3 que ens donava una mica de tranquil·litat, però un gol del HCC poc abans del descans tornava a estrènyer el marcador. Només començar la segona part, aprofitant un power, tornaven les taules al marcador. El partit va embogir una mica, propiciat pels nervis i el cansament i hi havien més errades que encerts. Totes les alarmes van saltar quan faltaven 12 minuts i Castelló s’avançava al marcador. Afortunadament, el Sergi va aconseguir empatar novament el partit faltant 7:58 per al final. Aquest marcador, pròrroga inclosa, ja no es va moure. Per sort, cap de les dues aficions teníem antecedents de problemes cardiovasculars, ja que en aquest cas, era totalment contraproduent assistir com a públic a Zorrotza, donada la tensió que es vivia.

Als penals per decidir el punt bonus, tothom estava nerviós, tots menys la Berta, que va abaixar la persiana i no va concedir cap gol, el que va fer que el transformat amb mestria per l’Iker, ens donés els punts i quasi la classificació. Aquesta ja no depenia de nosaltres, si no de què Castelló no sumés a l’últim partit. Tot i que, amb una mica de suspens, la lògica es va imposar finalment a aquest darrer partit i l’equip va obtenir el premi a l’esforç de tots els jugadors i tècnic, que serà jugar la temporada que ve la Lliga Nacional. Un nou repte per a un equip que té tot el futur als seus sticks.

Comentaris

comentaris