Meritori 3r lloc del nostre infantil al Campionat d’Espanya

L’expedició cap al campionat d’Espanya sortia de Barcelona sense gaires entrebancs i amb força puntualitat, el vol que va durar poc més de 3 hores, tampoc va tenir grans incidències traient algun moment de lleugeres turbulències.
Però arribàrem gairebé a la 1 h. hora insular (les dues a la península) i l’endemà teníem dos partits, el primer contra el Sevilla Dragons, que a més a més era el partit que obria el campionat i el segon contra l’Espanya HC, de Palma de Mallorca.

IMG_4913

Sevilla Dragons vs Cent Patins

Sobre el paper eren dos partits que havíem de guanyar però el fet de no conèixer als sevillans ens feia veure aquest partit com el partit trampa de la jornada, i si això li sumem que no havíem descansat gaire, va fer que afrontéssim aquest partit amb la màxima serietat.
El partit va començar amb el guió esperat, domini aclaparador per part nostre i uns dragons que es defenien amb tota la voluntat del món. Tot i el domini, el primer gol es feia de pregar, el porter sevillà i els pals impedien que encetéssim el marcador. Finalment en Guerrero (9) obria el marcador, aprofitant l’assistència d’en Genís (7) quan faltaven 14:10 per finalitzar el primer temps.
I tres minuts més tard en una recuperació en mig de la pista feia el seu segon gol.A partir d’aquí el partit ha tingut poca història i el marcador final ho diu tot… 0-12.
Els gols i assistències s’han repartit de la següent manera:
Guerrero (9)- 2 gols
Genís (7) – 1 gol i 3 assistències
Sergio (76) – 2 gols
Joel (98) – 1 gol
Olvera (24) – 1 gol i 1 assistència
E. Alfaro (79) – 2 gols i 2 assistències
Víctor (14) – 1 gol
Coronas (11) – 1 gol i 2 assistències
Sergi (21) – 1 gol i 1 assistència
A la tarda ens esperàvem un rival més dur…

IMG_4935

Espanya HC vs Cent Patins

El partit de la tarda sabíem que seria més complicat que el del matí, però havíem tingut temps per descansar i els nanos estaven bé.
Només començar ja obríem el marcador, el gol del Sergi (21) ben assistit per en Galobart (00) i tot es posava de cara, potser no seria tan difícil!! Però que equivocats que anaven els que pensessin això, només tres minuts més tard, davant de la passivitat defensiva dels nostres ens feien l’empat.
Poc després, teníem un power a favor, i en només tretze segons de superioritat aconseguíem el segon gol, marcat altre cop per en Sergi (21) aquest cop assistit per en Genís (7)
Però no estàvem fins, perdíem pucks en zones perilloses i deixàvem la defensa abandonada, això permetia ràpids contraatacs als mallorquins, que aprofitaven totes les seves ocasions, així doncs trenta segons després de marcar el 2 a 1 ens tornaven a igualar el marcador.
En Xavi P. el nostre entrenador va reaccionar demanant un temps mort, va intentar fer reaccionar als seus jugadors, que no estaven jugant com ells saben fer.
Però el partit seguia descontrolat amb molta lluita però desordenat, i en una jugada ben trenada pels nostres, fèiem el 3 a 2, marcat per en Sergio (76) després d’una molt bona jugada d’en Coronas (11).
Tot seguit, vàrem intentar controlar el partit, però amb poc encert. El partit era travat i sense fluïdesa, i en una altra badada defensiva els vermells ens empataven a 3. I 50 segons més tard el 3 a 4.
A partir d’aquí molts nervis, els nostres jugadors aquest any no han estat contra les cordes massa vegades. El coach va fer canvis a les línies, i fruit d’això va arribar l’empat pocs segons abans del descans…Ara calia reposar, agafar forces amb plàtans de Canàries i una mica de xocolata i anar a totes.
La segona part, va començar una mica diferent, seguíem sense jugar bé però vàrem saber portar millor la iniciativa, imposar més el nostre ritme i sobretot ser més segurs i no perdre tants pucks.
Així doncs, al minut 18:01 en E. Alfaro (79) feia el 5 a 4 i uns minuts més tard era en Sergi (21) que feia el 6 a 4. Però el Mallorca molt cansat a causa de l’esforç de la primera part i al partit del matí, no abaixava els braços i tornava a posar emoció al partit amb un altre gol.
Però som els Spartans i no ens rendim mai…i vàrem colpejar dues vegades més, tots dos gols de l’Eric (79) i el segon després d’una bona assistència d’en Galobart (00).
Un minut més tard era en Sergi (21) que marcava un altre cop, amb una nova assistència d’en Galobart (00).
Ara si que semblava tot sentenciat però encara va haver-hi temps per encaixar un altre gol i marcar-ne tres més, dos marcats per en Sergi (21) assistit per l’E. Alfaro (7) i el dotzè gol marcat pel propi E. Alfaro (79) després d’una bona passada d’en Genís (7).
Acabava així un partit més complicat de l’esperat, i a partir d’ara ens esperen tres grans rivals, bé faran els nostres nanos de no refiar-se i de jugar com un equip, si el què volen és lluitar pel títol.

IMG_4950

Cent Patins vs CPILC Oropesa

Havia arribat l’hora de la veritat, arribaven els enfrontaments que decidirien el campió, el primer partit era contra el sempre complicat Oropesa, i que decidiria qui quedava en primer lloc a la classificació.
El partit no va servir per canviar la inèrcia de joc dels nostres jugadors, seguíem jugant de forma molt individual, no com un conjunt i així és molt difícil poder obtenir resultats, però el que mai se’ls hi podrà retreure és que van lluitar fins a l’últim segon, no donaran mai cap puck per perdut, tot i així quan no havien passat encara ni tres minuts de joc, encaixàvem el primer gol. Després … Molta lluita, moltes ganes, però poc encert, i poques ocasions i les poques que hi havia, eren favorables a l’equip castellonenc, que amb ràpids contraatacs posaven a prova al nostre porter Pol Alfaro (97) que va estar molt encertat.
Arribàvem a la mitja part, i en Xavi P. va mirar d’animar als nostres jugadors, però aquests no reaccionaren, i al cap de cinc minuts d’iniciar-se la segona part, un gol de veritable mala sort ens posava amb el 0-2 en contra… Però encara quedaven 14 minuts.
Dos minuts més tard, en Víctor (14) aconseguia el gol en jugada personal, que ens ficava altre cop dins del partit, i al minut 9, era en Sergi (21) qui també en jugada personal feia pujar l’empat al marcador.
Els darrers minuts, van ser frenètics, molts nervis però tot i així no es va moure el marcador i aquest fet ens va dur cap a la primera pròrroga del campionat.
La pròrroga es jugava a 5 minuts, amb la fórmula del gol d’or, és a dir, qui marca primer s’endú el partit. I el gol va arribar, quan quedaven 3:21 per finalitzar el partit, els castellonencs feien el gol que els hi donava la victòria i la primera posició del grup. Ara només calia esperar qui seria el primer de l’altre grup per saber el nostre rival en semifinals… CPL Valladolid o els “caníbales” de Las Rozas, qui dels dos seria el nostre rival?

IMG_4924

CPL Valladolid vs Cent Patins

El segon partit del dissabte el jugàvem tard, molt tard del dissabte al vespre i ens enfrontava a un dels millors equips, el campió de la comunitat de Castella i Lleó.
El partit com tots els que hem jugat contra ells aquest any, va ser molt igualat, com demostra que el primer gol no va arribar fins ben avançada la primera part, en Genís (7) assistia a l’E.Alfaro (79) que aconseguia el 0-1. Era el minut 5:22.
Però com en tot el campionat, no vàrem saber jugar amb avantatge i ben aviat vàrem rebre el gol de l’empat, resultat amb el qual arribàrem a la mitja part.
Les ocasions es repartien a les dues porteries, però el perill era més evident en la nostra, molt ben defensada per la Carol (36), que tot i fer un bon partit no va poder fer res en el segon gol que va arribar en els inicis de la segona part. Després, altre cop nervis i lluita, molta lluita, fins que en Sergi (21) feia el gol de l’empat quan quedava poc menys de cinc minuts. Així doncs, arribàvem a una altra pròrroga.
Quan arribes a una pròrroga, en el format del gol d’or, una cosa que has de tenir clara és que és tan important marcar un gol com no rebre’l, així que has d’afinar molt en defensa, i has d’evitar de totes maneres una baixada de tensió, que et provoqui un ensurt.
I això és el què ens va fallar, només jugar el bulling, els nostres defensors no varen saber subjectar als atacants que van anar de dret a la nostra porteria i van aconseguir el gol que ens deixava sense la final i ens duia a jugar la sempre desagraïda final de consolació…la del tercer i quart lloc, que jugaríem contra CPILC Oropesa, que havia caigut davant el conjunt madrileny de Las Rozas.

IMG_4975

CPILC Oropesa vs Cent Patins

Per fi arribava el darrer partit, el cansament començava a passar factura i els nervis d’aquests tres dies de competició es notaven a la cara de tots els jugadors. Però som Spartans, i no ens rendim mai, havíem de tornar a la dinàmica de victòries i no volíem marxar de Canàries amb el regust de la derrota.
Ens tornàvem a trobar al duríssim equip de Castelló, que ja ens havia guanyat en el darrer partit de la fase de grups. Per això el coach Xavi P. va insistir molt en la importància de jugar com equip, havíem d’abandonar el joc individual que no ens havia portat enlloc. I la veritat és que durant el primer temps es va veure el millor joc del Cent Patins en tot el torneig, l’equip estava cohesionat, jugava en equip i defenia com tot un conjunt, i els gols van anar arribant, primer l’E. Alfaro (79) en jugada personal, després en Genís (7) molt ben assistit per en E.Alfaro (79) i finalment en Genís (7) posava el 0-3 que feia preveure un final molt més plàcid que els darrers partits.
Però no, vàrem tenir altre cop uns minuts de desconnexió, com demostra que només començar el segon temps, ens marcaven el primer gol. Tot seguit, i després d’una interrupció a causa d’uns problemes a una tanca, que ens va refredar els ànims, encaixàvem el segon gol. Amb el 2 a 3 en el marcador van aparèixer tots els fantasmes, altre cop els nervis i les jugades individuals, no creàvem massa perill i en canvi la nostra portera Carol (36) se li acumulava la feina. I jugant així, només podia passar una cosa i és que arribés el gol de l’empat, com així va ser, quan encara faltaven més de 13 minuts. Ens havien igualat un 0 a 3 en només 7 minuts i encara ens en quedaven 13, quin patiment.
Vàrem seguir sense jugar bé, però tota la mala sort que havíem patit durant els darrers partits, amb xuts al pal, autogols, etc… es va girar i aquest cop els xuts al pal eren pel rival, i com sempre els nostres jugadors no es van rendir, van lluitar i lluitar fins a quedar esgotats. No volíem més pròrrogues, n’havíem jugat dues i les havíem perdut totes dues, havíem de resoldre-ho abans, i finalment quan faltaven 12 segons, arribava el gol definitiu, el gol que ens donava la tercera plaça, marcat per l’E. Alfaro (79) després d’una bona jugada del Sergi (21)
Tornem de les Illes Canàries, amb un regust una mica amarg, amb la sensació de què podíem haver fet alguna cosa més, que podíem haver jugat millor, però contents perquè hem competit amb els millors i hem tingut les nostres oportunitats, hem gaudit d’una experiència fantàstica i tots els que hem tingut la sort de ser-hi trigarem molt a oblidar-la.

David Galobart (delegat)

Comentaris

comentaris