Gran 2a seu de lliga Nacional del nostre infantil
Tres Cantos PC 4 – HCR Cent Patins 6
Arribàvem a la segona seu infantil, després d’un mes sense competició oficial, i amb només un amistós que vàrem celebrar el passat dimecres a la pista del Jujol, el club organitzador d’aquesta segona seu.
El partit no tenia la intensitat dels oficials però va anar bé per agafar el ritme competitiu, adaptar-nos a la pista sempre complicada de Sant Joan Despí, i també per preparar detalls que en partits de màxima exigència poden fer decantar el resultat cap un costat o l’altre.
Com sempre, els nostres amics de Jujol, ens van rebre perfectament fins i tot van pensar amb l’aigua per als nostres, cosa que no era pas obligació. Des d’aquí el nostre més sincer agraïment.
Però va arribar el dissabte, ja no hi havia temps per al relaxament, i el primer partit ens enfrontava al sempre complicadíssim Tres Cantos de Madrid.
El partit va començar molt bé, tal com esperàvem els madrilenys van sortir amb el seu joc ràpid i directe, però aviat vàrem aconseguir portar el joc al nostre terreny, amb un joc més de toc i amb gran efectivitat als 16:23 obríem el marcador amb el gol de Coronas (11) i assistència d’en Sergio (76).
Vàrem seguir dominant, però no aconseguíem ampliar el marcador fins que, quan faltaven 4:40 pel final de la primera part en Sergi (21) feia el seu primer gol aprofitant l’assistència d’en Genís (7).
Aquest gol va deixar molt descol·locat a l’equip dels kamikazes, fet que va ser molt ben aprofitat pel conjunt rubinenc que va aconseguir fer dos gols més, al minut 2:34 era en E. Alfaro (79) i assistència d’en Javi (71) i a falta de 1:48 Sergi (21) i nova assistència d’en Genís (7).
Acabava la primera part, amb un 0-4 al marcador que posava molt de cara el partit, els madrilenys estaven molt tocats i els nostres se sentien molt còmodes, un partit molt més fàcil del que calia esperar.
La segona part va començar com la primera, i ben aviat en E. Alfaro (79) feia el seu segon gol… Ara només calia adormir el partit, però ens vàrem adormir nosaltres però el partit seguia viu.
Així doncs, quan tot just feia un minut que havíem marcat el 0-5, vàrem encaixar el primer gol en una jugada desafortunada. Aquest gol va posar molt nerviosos als Spartans, i va donar ales a un equip de Tres Cantos, que va creure realment que podia remuntar… i de ben poc que no ho aconsegueix.
Faltaven 15:13 i encaixem el segon, no passa res, cal tranquil·litzar-se i mantenir la intensitat amb què havíem jugat la primera part… Però els kamikazes anaven a totes, i a més tots els rebots els afavorien i els nostres jugadors cada cop més nerviosos.
Quan semblava que els nostres tornaven a agafar les regnes del partit, dos gols molt seguits en contra ens posaven amb el temut 4-5 en el marcador i encara ens quedaven més de 7 minuts…. Realment no pintava bé i el nostre coach en Xavi P, va demanar temps mort, s’havia de posar seny.
Però ara si, els nostres van aconseguir aguantar el tipus i tots els atacs dels rivals eren neutralitzats per la nostra defensa i el nostre porter Arnau (48). Quan tan sols quedaven 3 segons en Sergi (21) aconseguia el darrer gol que servia per sentenciar el partit.
Finalment 4-6 i la sensació agredolça de gaudir d’un bon joc, però no saber matar els partits, però al cap i a la fi tres punts més al sarró i a esperar a què els nostres rivals punxin per poder pujar esgraons a la classificació.
A la tarda ens espera, el Castelló, un equip limitat d’efectius però molt seriós en defensa.
HC Castellón 2 – HCR Cent Patins 11
Dissabte 16 de Gener, són les 20:00 del vespre, i arriba el torn de jugar contra el HC Castelló, un equip molt limitat d’efectius però molt treballat en l’àmbit defensiu, era el típic partit trampa, et saps superior però aquesta suposada superioritat l’has de demostrar a la pista.
El partit va començar amb un ritme molt lent, i quan dúiem poc més de 3 minuts, en Sergi obria el marcador. Era important començar marcant i més amb un equip que es tanca tan bé en quadrat.
Però el segon gol trigava a arribar, i el joc seguia sent ensopit, la veritat és que amb diferència el partit amb menys ritme dels que hem jugat fins ara en aquesta lliga nacional. En arribar al 11:20 en Javi (71) aprofita una bona assistència d’en Gerard (24) i aconsegueix el segon gol. Si en alguns esports aquest gol seria el de la tranquil·litat, en l’hoquei això no és així.
Així doncs, va arribar els minuts de desconnexió que patim a cada partit, i en dues jugades molt ben portades pels castellonencs, aconseguien igualar a dos, i deixar les coses com si no hagués passat res fins aquell moment.
Vist com anava tot, el nostre coach en aquest partit, en Marcus Fajardo, va demanar temps mort i va aprofitar per corregir als seus jugadors aspectes del joc i els hi va recordar la importància d’augmentar la intensitat i de moure amb fluïdesa el puck.
Tot i així, les coses no van canviar massa i el joc seguia sent lent, el domini era nostra però no teníem massa ocasions de gol, i quan en teníem alguna, acabava sempre en mans del porter o estavellant-se al pal.
A la mitja part, en Marcus va incidir en el tema de la velocitat del puck, de buscar l’esquena rival quan aquest es tanca en quadrat, i de mirar de crear superioritats, així com també va insistir en no deixar venut al nostre porter en P.Alfaro (97) que no va poder fer absolutament res en els dos gols encaixats.
Ara sí, els rubinencs van començar a moure el puck, a buscar desequilibris, i així va ser que en E.Alfaro (79) feia pujar el 2 a 3 al marcador aprofitant l’assistència d’en Joel (98).
I tot seguit en Sergi (21) que feia el 2 a 4 en jugada personal.
El Castelló molt cansat va intentar parar els cops, però els nostres se sentien forts, i van anar a totes i de mica en mica van anar caient els gols a favor dels Spartans.
Així doncs al minut 12:38 en E.Alfaro feia el seu segon gol ben assistit per en Sergio (76), i un minut després era en Joel (98) qui aprofitava una nova assistència d’en Sergio (76).
Amb el 2 a 6 i el Castelló fos, van arribar dos gols pràcticament consecutius d’en Guerrero (9) amb dues bones assistències d’en E.Alfaro (79) i per fi arribava el gol que tothom esperava… en Fontanals (30) s’estrenava en el seu marcador, ara sí que ja han marcat en aquesta lliga tots els nostres jugadors.
I ja en els darrers minuts, en Sergio (76) en jugada personal i en Sergi (21) aprofitant una assistència d’en Genís (7) tancaven el marcador amb el 2 a 11 final.
Havíem aconseguit superar un rival més dur del que la classificació demostra, i només ens quedava descansar i esperar el partit del diumenge… ens esperava el Valladolid, un dels equips més forts de la competició. La cita … A les 11’30 del diumenge 17 de Gener !!!
CPL Valladolid 5 – HCR Cent Patins 6
Ja hi som altre cop, tot preparat per començar un dels partits més importants que ens queden fins a finals de temporada. Una derrota implicaria perdre el liderat i que la lliga quedés d’allò més ajustada. En canvi una victòria seria deixar sense gaires opcions als Val·lisoletans.
El partit començava amb intensitat, com no podia ser d’altra manera, i aviat s’encetava el marcador i no a favor nostre precisament. No havia passat ni un minut de joc que ja perdíem 1 a 0.
Quan encaixes un gol tan ràpid, tens dues opcions, reaccionar i pujar el teu nivell d’intensitat o bé ensorrar-te, i aquest equip que en moments poc importants perd la intensitat i s’adorm, en els moments adversos sap sobreposar-se i tirar els partits endavant.
Però de mica en mica, ens vàrem treure de sobre el domini dels de Valladolid, i en el minut 8:40 en E.Alfaro (79) aprofitava una assistència d’en Sergio (76) per empatar el partit en una superioritat a favor.
El partit estava molt disputat, però ara el domini era nostre, de totes maneres els ràpids contraatacs rivals, no permetien cap tipus de relaxament.
I així va ser com en un ràpid contraatac el Valladolid aconseguia el seu segon gol i s’avançava de nou en el marcador. Quedaven 4 minuts 11 segons i es tornava a complicar el partit.
Però l’equip era conscient de la importància d’aquest partit i tenia molt clar, que no es podien escapar els 3 punts en joc, així doncs l’E.Alfaro (79) en jugada personal feia el 2 a 2, amb què arribaríem al final de la primera part.
En el descans en Xavi P. ha parlat amb els seus jugadors, intentant que no baixessin la intensitat, reclamant més intensitat als seus jugadors i seny, conscient que podíem guanyar, que tot es decidiria per petits detalls.
La segona part però, va començar com la primera, encaixant un gol només començar però ben contrarestat ben aviat un altre cop per l’E.Alfaro (79) després d’una gran passada d’en Genís (7).
I aquí ha arribat el punt d’inflexió, per primera vegada ens hem posat per davant, en una gran jugada personal, en Coronas (11) feia pujar el 3 a 4 i els nervis han aparegut en l’equip castellà.
De totes maneres l’alegria ens va durar ben poc, aviat ens empataven tot i la bona feina del nostre porter Arnau (48).
Però ben aviat tornàvem a marcar, aquest cop gràcies a en Genís (7) i una assistència d’en Sergi (21).
Les coses es posaven de cara, i més quan passaven els minuts i el marcador no es movia, a més el control del partit era nostra, tret d’alguns atacs puntuals, i quan faltaven 3 minuts 28 segons, en Sergi (21) marcava el 4 a 6 després de l’assistència d’en Fontanals (30).
No es podia escapar, havíem d’aguantar els darrers atacs del Valladolid. A més a més dues faltes en els darrers minuts van provocar que juguéssim 2 jugadors de camp contra 5, perquè el Valladolid va jugar sense porter els darrers instants.
Tot i així només vàrem encaixar un gol quan faltaven 4 segons, i ja no hi va haver temps per a res més, acabava així una seu fantàstica aconseguint els 9 punts en joc i amb derrotes d’alguns dels rivals més forts, que ens posaven líders en solitari.
Ara cal seguir treballant per arribar a la seu de Bilbao en plena forma i si la sort i la salut ens ajuden poder aconseguir un nou títol nacional per a la nostra ciutat.
David Galobart (delegat)
Comentaris
