El Cent Patins, campió de la Lliga Nacional Aleví
El nostre aleví nacional, encarava l’última seu amb dos punts d’avantatge sobre el seu perseguidor, el CPILC d’Orpesa, segurament un dels millors equips d’aquesta categoria.
Però cap dels dos podia adormir-se, tenien dos partits dels anomenats “trampa”, és a dir, dels que tothom diu que guanyaràs però si t’adorms… els pots perdre.
Obria la jornada, l’equip de Castelló que jugava contra els llops de Vila-Real, i el van dominar de cap a peus, i es van imposar amb l’1 a 7 definitiu.
Els nostres, no van voler ser menys i van jugar el seu partit, imposant-se a Alas de Sagunt, amb un 8 a 3 que demostra la progressió d’aquest equip, que és l’enveja de tots per la gran actitud dels seus jugadors com de la seva afició.
Del nostre partit, cal destacar el gol d’una Espartana ( el primer d’una jugadora femenina en aquesta competició per al nostre club ). L’afortunada va ser Lara (78) en resoldre una molt bona assistència de la Judit (64).
També cal destacar la bona actuació de la nostra portera Marta (82) que tot i encaixar dos gols en els darrers minuts, es va mostrar molt segura en tot moment.
Les estadístiques del partit van quedar així
Gols
2-Guerrero (9)
1-Genís (7)
2-Sergio (76)
1-Coronas (11)
1-Marc T (25)
1-Lara (78)
Assistències
1-Galobart (00)
2-Coronas (11)
1-Sergio (76)
1-Judit (64)
El segon partit era el que decidiria el campionat, una victòria dels castellonencs els hi donava el títol. Qualsevol altre resultat afavoria els interessos dels rubinencs. Però com no podia ser d’una altra manera, les deficiències en les instal.lacions no arreglades des de fa temps pel nostre Ajuntament, va obligar a traslladar la competició a Castellbisbal, privant així a la gent de Rubí a gaudir d’un dels millors partits en categoria aleví que es pot presenciar actualment a tot l’estat.
A més a més, el partit no es va poder disputar a l’hora prevista, perquè la pista estava ocupada, i això va obligar a endarrerir l’hora d’inici, perjudicant totes les famílies desplaçades fins allà, especialment a la gent d’Orpesa.
Finalment però, es va poder disputar el partit i va començar amb el típic respecte mutu, entre dos equips que es coneixen bé. Però tot es va trencar quan en el minut 15:23 en Sergio (76) recuperava un puck a mitja pista, marxava sol cap a porteria i aconseguia l’ 1 a 0 al marcador.
Va ser un moment clau, els d’Orpesa no van saber reaccionar a aquesta batzegada, i a poc més de la meitat del partit en Sergio (76) altre cop, recollia una assistència d’en Guerrero (9) i feia pujar el segon gol.
L’entrenador visitant, va optar per demanar temps mort i mirar de corregir el joc dels seus jugadors, però poc després de la represa, quan tot just faltaven 8:50 pel final de la primera part, altre cop en Sergio (76) aconseguia el 3 a 0 que encarava molt bé el partit per als Spartans.
A partir d’aquest moment l’Oropesa ferit, va assetjar la nostra porteria molt ben defensada per la Carol (36), que va estar molt encertada en tot moment i amb el 3 a 0 es va acabar la primera part.
La segona part, s’havia de jugar amb seny, si una cosa sap aquest equip, és que les remuntades són possibles, i no volíem que ens sorprenguessin. Però tot i saber-ho, els visitants van trenar una gran jugada i van aconseguir batre a la nostra portera.
El partit es posava lleig, qualsevol badada podia suposar que l’equip castellonenc entrés de nou al partit. Però no va ser així, la defensa dels rubinencs va ser en tot moment molt intensa, no deixant xutar còmodament als visitants i si aquests aconseguien xutar… tranquils, teníem a la Carol que va arribar a desesperar als contraris.
Finalment tot va acabar així, el 3 a 1 que reflectia el marcador ja no es va moure, i el títol va ser per CENTPATINS, que va rebre la copa de campió, això si, sense la presència de cap estament municipal, però ben animat pels seus familiars i pels sèniors que van demostrar un cop més, la seva humanitat i la seva implicació amb els nanos i amb el club.
També cal agrair l’esportivitat del club CPILC d’ORPESA, que va fer el passadís als guanyadors, en una mostra més dels grans valors de l’esport i de l’hoquei línia en particular.
David Galobart (delegat)
Comentaris
